Estruch o Estrús o Esturs

 De Cataluña, con casas en Cervera, Lleida y Urgell.  

    Grafía aglutinada del antiguo adjetivo astruc (del latín vulgar astrucus), «afortunado», «feliz». Era nombre frecuente entre los judíos medievales.

Armas: En campo de azur, cinco estrellas, de plata, puestas en sotuer.

 

Armas: Otros traen: En campo de gules, un bezante de oro, ondeado y cargado de un avestruz de azur.

 

Armas: Otros traen: En campo de gules, un avestruz, de plata.

 

 

  BIBLIOGRAFÍA: El Solar Catalán, Valenciano y Balear de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armand de Fluvià i Escorsa. Nobiliari general Català de Félix Doménech y Roura. Els Llinatges Catalans de Francesc de B. Moll. Heràldica Catalana de Francesc d'A. Ferrer i Vives. Diccionario Heráldico y Nobiliario de los Reinos de España de Fernando González-Doria.